La inhabilitat de desconnectar el cap és una cosa que sempre m’acompanya. Com l’ansietat. Potser és el mateix. I bé, com que les misèries compartides són menys misèria, en faig broma. Tot i que sigui incòmode. La vida, en si, és incòmoda. De res serveix que diguem que estam a tope amb la protecció de la salut mental si no hi ha una anàlisi darrere del que ens provoca el malestar. A mi, la incomoditat me la genera les conseqüències de viure a un món turbocapitalista i patriarcal que ho rebenta tot, especialment les persones. I a aquestes altures, millor riure que plorar. És per això que dins el meu cap no és just que el meu malestar mental, condicionat a un sistema devorador i realment brutal, me’l mengi sola: per això faig broma, perquè la incomoditat d’un món que ens furta vida ha de ser compartida.
Misèries i incomoditats
03/02/24 0:30
También en Opinión
- Arrestado un 'camello' cuando se disponía a empezar su jornada de venta de droga en Playa de Palma
- Condenado un empresario por no realizar reformas en un piso de Palma tras cobrar por adelantado
- «Yo voté al Chikilicuatre, luego a Vox y hoy, a Alvise»
- Un conductor de la EMT encierra a un atracador dentro del autobús hasta la llegada de la policía
- Multa de 15.000 euros a un vecino de Ariany por el empadronamiento fraudulento de varios extranjeros en su casa
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.